Per què aquesta guia

Aquesta guia neix com a exercici d’autoavaluació respecte l’impacte ambiental que genera la nostra activitat dins Pangea.org com a proveïdores de serveis i usuàries d’internet, així com del desig d’oferir informació i eines per a un ús més conscient i ambientalment sostenible d’internet entre la gent i entitats sòcies. 

Les dades que oferim (veure Extres/Crisi climàtica) confirmen la urgència d’actuar per frenar la crisi climàtica i interpel·len el sector tecnològic i a cadascú de nosaltres per l’ús que en fem dia a dia, d’aquestes tecnologies, i d’internet en concret. Despesa d’energia, consum de dades i consum de materials fòssils per a la fabricació de ginys i altres infrastructures són els principals causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) (veure Extres/GEH) en el que respecta a l’ús d’internet. Per disminuir l’impacte d’Internet sobre el medi ambient, s’han d’optimitzar els serveis existents i nous limitant-los pels seus requisits d’ús d’infraestructura, clients i amplada de banda. Es podria pensar que internet sigui neutra i intangible però la realitat és molt diferent: cables sota l’oceà, centres de dades immensos amb servidors que emmagatzemen i acumulen absolutament cada missatge, imatge, text, etc, que viatja per la xarxa -TOT!- i els datacenters que els allotgen amb l’enorme despesa que generen en climatització, la despesa energètica immensa que requereix l'entrenament de la intel·ligència artificial o la mineria de dades, la tendència a ‘jubilar’ mòbils i altres ginys abans de temps com si no estiguéssim generant brossa, a no considerar quin cost té per al planeta veure cada dia telesèries de grans cadenes que no cal mencionar, a no tenir cura del volum de dades que emmagatzemem i enviem constantment sense ni tan sols prendre consciència... 

«Vivim en un planeta finit», és una frase que hem repetit molts cops però que no sembla que tinguem prou present en les decisions que prenem en el nostre quotidià. Per què no comencem amb petits gestos? Al llarg d’aquesta guia trobareu uns quants consells i eines, alguns d’ells ben bàsics però que cal encara extendre com a pràctiques habituals: contractar un proveïdor ecològic (verd), escollir un núvol no multinacional (de servidor local proper i el més ecològic possible – sí: l’escala de la globalització és d’allò menys ecològic que ens podem trobar), fer neteja de fotos, arxius i correus regularment per no acumular-los innecessàriament (sí: la brossa de dades també ocupa espai), no abusar de videoconferències (vídeo=volum extra de dades... tota la vida ens hem trucat per telèfon i ha estat suficient per entendre'ns i prendre decisions), o prendre consciència del volum de memes divertits o vídeos amb frases boniques que reenviem. També dins les nostres entitats podem adoptar hàbits més ecològics quan planegem les nostres accions comunicatives per canals digitals (optimitzant l’ús d’imatges i vídeo, no saturant els canals, promovent o prioritzant altres canals...), quan escollim el nostre cercador (hi ha moltes alternatives a google) o quan dissenyem el nostre web: necessitem i escollim prou bé els plugins instal·lats? En fem neteja? Necessitem tantes imatges i ‘efectes especials’? Necessitem realment un web dinàmic? Seguiu llegint, que descobrireu coses ben interessants! 

Cap ús d’internet és innocu (veure Extres/Energies verdes): tot el que fem a la xarxa comporta un impacte al planeta. Sovint ens falta informació, però no podem obviar que un increment de consum tan patent a nivell mundial com el de les tecnologies i la internet no pot donar-se sense provocar un desequilibri. El primer que hem de qüestionar és, per tant, la nostra necessitat actual d’estar hiperconnectades i digitalitzades en tot moment.

El volum de tràfic a internet no deixa d’incrementar-se any rere any, i la situació provocada el 2020 i 2021 per la crisi de la COVID19 només ha fet que incrementar-lo encara més. Hem passat a digitalitzar encara més les nostres vides a través de videotrucades, més missatges mòbils, més espai ocupat al núvol per al teletreball... La hiperdigitalització i hiperconnectivitat en què vivim actualment, unides a la imposició de la lògica capitalista d’hiperconsum en absolutament tots els àmbits, suposa una major demanda de ginys i aparells electrònics però també una tendència creixent a «resoldre-ho tot amb un clic». Ja no ens apropem a la tenda del barri, ni tan sols a les grans superfícies comercials, trajectes que sovint fariem a peu o en transport públic: ara no només teletreballem i omplim el nostre temps d’oci davant les múltiples pantalles que ens envolten, també les compres les fem per internet, tal i com podem veure al gràfic adjunt. Això implica, entre d’altres moltes externalitats, una mobilització de flotes de vehicles de «darrera milla» sense precedents, sovint a mitja càrrega degut a l’increment de destins de paquets i la dificultat de predir les comandes, fet que està augmentant el volum de viatges dels vehicles repartidors. 

Podeu consultar un recull de dades que confirmen aquest preocupant creixement exponencial a l’Extres/Crisi climàtica.

Situació dins l’àmbit ESS/Tercer sector/ONGs

Ens trobem en l’era de l’economia de l’atenció, on fonamentalment a través d’imatges i vídeos s’intenta captar el bé més escàs: l’atenció del visitant, el temps que dediquem a cada web. A la xarxa hi ha cada cop més informació visual que només fa que generar més soroll, volum de tràfic innecessari i també cansament. Cal qüestionar-se quin ús fem i quina necessitat tenim de la imatge al nostre web. Les iniciatives que practiquem i promovem un consum crític no ens podem deixar endur acríticament per tendències que, a més, ens aboquen a reproduir aquella cultura de consum que tant critiquem. 

Proposem repensar-nos obrint un debat que s’endevina llarg: proposem que siguin coses com la contundència del nostre missatge, l’elegància o la practicitat dels nostres materials, la nostra coherència o la nostra humanitat la que ens vengui, i no el cridar l’atenció sense més o la famosa presència a les xarxes... Però com fer-ho per ampliar la comunitat ESS arribant a nous públics, si sabem que competim contra experts d’aquella economia de l’atenció que hem mecionat? Com cridar l’atenció, en l’era de la imatge, sense utilitzar-la? És realista pensar que, enmig del soroll informatiu i visual en què vivim, webs més netes i menys carregades d’elements gràfics poden ser més eficients comunicativament parlant? El debat és obert. 

Ens fem ressò d’una de les qüestions que l’informe «Les infrastructures digitals de les economies del comú» elaborat per Colectic, Dabne i Pam a pam/XES destaca: 

«Hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, com a usuaris i quant a iniciatives de l’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi cap al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdora però tenint exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent d’aquestes eines, si realment necessitem tot el que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les quals hem de respondre, buscar les eines més eficients quant a economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar-hi resposta.» 

Més si tenim en compte, primer, que un percentatge molt baix d’entitats dins l’ESS contracta serveis ètics i/o verds ofertats per entitats de l’ESS (o el que és el mateix: ara per ara utilitzem majoritàriament serveis tecnològics de grans multinacionals com Google) i, en segon terme, que en el mercat capitalista sis de les set empreses amb més capitalització del món durant tot el 2019 van ser empreses vinculades a plataformes digitals (Microsoft, Apple, Alphabet [Google], Amazon, Facebook i Alibaba Group). Tal i com apunta el mateix informe:

«Les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) no només acumulen capital econòmic sinó també dades, i la combinació d’aquests dos elements els dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar i ha influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica), i molt probablement en un futur pròxim produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i en les nostres formes de vida dels anys vinents ens han de fer saltar totes les alarmes.» 

Vegeu Extres/Mega-riquesa

Si considerem només el nostre web o el nostre ús d’internet, correm el risc de caure en la temptació de pensar que «tampoc és tan greu» però si observem el gràfic adjunt que mostra el creixement del volum de webs, no creieu que convé pensar-nos-ho? Ens diuen «Actualment, Live Stats comptabilitza l’existència de 1.718 milions de portals (a data del 3 d’octubre de 2019), dels quals es calcula que només 200 milions estan actius.» (El Mundo) Això equival a dir que hi ha 1.500 milions de webs, que es diu aviat, ocupant servidors sense que ningú les visiti mai perquè estan en desús! 

El canvi en els nostres hàbits de consum tecnològic, per sí sol, és insuficient, sobre tot si ens limitem a reciclar, i necessitem seguir reclamant els governs, institucions internacionals i empresa privada que compleixin els compromisos adoptats a l’acord de París, com a mínim! (veure Extres/Acord de París) i els facin complir als mercats, PERÒ cada acte de consum (i ús) que fem dia a dia és molt més poderós que el vot que dipositem cada cert temps en una urna. Diguem-ho alt i clar i no dubtem d’això perquè és la clau: tenim el poder de disminuir la demanda, tenim el poder de dur les regnes dels mercats si volem.

Principals problemes detectats en l’entorn ESS: 

• Falta de coneixement tècnic dels equips de les entitats ESS/3rS/ONGs
• Falta de més compromís ètic i/o ambiental de les empreses, entitats o desenvolupador/e/s de disseny web subcontractades per les entitats ESS/3rS/ONGs
• Falta d’enfocament ecològic en els entorns formatius/educatius de desenvolupament i disseny web.
• Falta de consciència i coneixement de l’impacte ambiental de la producció, manufactura, distribució, ús i rebuig de les tecnologies associades a internet.
• Falta de qüestionament i incapacitat de sostreure’s de les lògiques hiperconsumistes que ens aboquen a consums i usos excessius de ginys i dades.
• Inexistència o baixa accessibilitat a eines que facilitin un ús conscient i responsable de l’internet (p.ex. aquelles que ens mostren quant CO2 consumeix cada consulta que fem)

Concretament dins els servidors de Pangea: 

• Webs ineficients: desactualització del propi WordPress, desactualització de temes o ús de temes ineficients o de molta càrrega, excés de plugins, acumulació de plugins desfassats, inactius o ineficients (alguns instal·len mòduls innecessaris, a més sense permís), volum excessiu, ineficiència del codi... 
• De les webs que tenim allotjades a Pangea.org, us donem dades dels tres millors i els tres pitjors exemples, només per visibilitzar les grans diferències i tota la feina que encara queda per fer. Les pitjors: 

◦ La pàgina A: en quasi 2 minuts que va necessitar per carregar va generar un tràfic de 120MB amb 708 peticions, principalment a les plataformes corporatives de xarxes socials. 

◦ Pàgina B: 23MB amb 127 peticions 

◦ Pàgina C: 20MB amb 167 peticions 

En canvi, les webs amb les portades més lleugeres: 

◦ 70kB amb 5 peticions 

◦ 200kB amb 21 peticions 

◦ 500kB amb 20 peticions 

• Però això no és tot: també pot passar que l'execució del codi PHP suposi una càrrega inapropiada del costat del servidor, per errors del codi per exemple.

Factors que es desprenen de l’informe Colectic

• Més del 70% de les entitats afirmen que no ha fet cap inversió en TIC o ha estat menor de 150 € en els darrers cinc anys – La priorització que fem de la «gratuïtat» a que ens tenen acostumades els grans monstres del tecnocapitalisme ens aboca a un ús acrític de les tecnologies. 
• Al voltant del 70% de les entitats tenen resolts menys d’un 25% de les seves proveïdores de productes i serveis TIC per entitats de l’ESS ni fan servir cap servei de programari lliure.

Encara queda per impulsar una cultura en la que prendre decisions al voltant del nostre ús de les tecnologies sota criteris ètics sigui prioritari com per fer un esforç explícit necessari. Amb la pressió de temps i recursos que pateixen les petites entitats sovint no ho és, de prioritari, però hem de ser conscients de les externalitats del nostre ús inadequat d’internet i de que el preu, a la llarga, és molt més elevat, socialment i ambientalment. 

Si a les les entitats tecnològiques ètiques dins l’ESS ja els és difícil mantenir tots els criteris ecològics que voldrien, mentre mantenen la seva competitivitat front a la suposada gratuïtat del tecnocapitalisme, com esperem que aquests mateixos monstres puguin oferir-nos cap garantia de compromís ambiental?