Acord de París

El següent és un repàs molt breu d’alguns dels compromisos que suposadament s’han adoptat internacionalment.

Font: https://ballenablanca.es/breve-historia-de-las-cumbres-climaticas/

La COP21, celebrada a París el 2015, marcà una fita atès que s’hi assolí un gran acord, centrat en tres grans objectius:

  1. Mantenir l’augment global de la temperatura per sota dels 2°C, prosseguint els esforços per limitar-lo únicament a 1,5°C.
  2. Augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic, promovent un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
  3. Orientar els fluxes financers per aconseguir un desenvolupament resilient al clima i de baixes emissions.

A hores d’ara aquest acord és totalment ineficaç, segons Ecologistes en acció. La pròpia institució de les Nacions Unides reconeix en el seu darrer Informe sobre la Brecha de las Emisiones de 2020. que «el món encara es dirigeix a un augment catastròfic de temperatura per sobre dels 3 ° C en aquest segle, molt més enllà dels objectius de l'Acord de París». Malgrat tots els suposats compromisos adoptats pels estats, les emissions de CO2 no han deixat d’augmentar. 

En realitat, l’Acord de París tan sols aspira a les engrunes: tots els compromisos cerquen únicament mantenir, que no reduir, l’increment de temperatura (mantenir l’increment, que no reduir ni mantenir la temperatura, ull!), i això segueix deixant les generacions futures (i no tan futures) en un escenari cada cop més dantesc.

Font: Climate Action Tracker

Potser l’únic per al que realment serveixen aquests tractats i compromisos és per obrir la possibilitat d’interposar demandes per incompliment dels governs, fet, per altra banda, que tampoc garanteix el seu compliment ni un compromís autèntic amb el bé del nostre ecosistema i amb la vida. 

El manifest “La lucha por la promesa de 1,5 ºC” signat per nombroses organitzacions de la societat civil com Ecologistes en Acció, entre altres moltes coses, diu:

"La ciència és clara sobre les conseqüències que l'escalfament global arribi als 2°C. No obstant això, els líders encara ho discuteixen com un objectiu. Això és inacceptable. La realitat actual de 1,2 graus centígrads ja és inhumana i atroç. Els líders mundials no tenen dret a parlar sobre els objectius de zero net per al 2050 com si això fos el súmmum de l'ambició. Limitar la nostra ambició a zero net per al 2050 és una sentència de mort per a molts. És una bufetada a la cara, quan la pandèmia va colpejar, la prioritat dels nostres líders va ser rescatar la indústria dels combustibles fòssils, no als que eren a la primera línia d'aquestes crisis. Aquests suposats líders no tenen dret a parlar d'ambició. "